Jesús, vine!
Jesús, vine!
Es repeteix una i una altra vegada dintre meu.
Jesús vine!
Quan veig les notícies, el món, les desgràcies…
Quan estic trist o abatut,
Jesús, vine!
Quan els problemes personals em superen,
Jesús, vine!
Però tu sí que hi ets, Jesús,
i tant que hi ets!!
De fet, sempre hi has estat
i sempre hi seràs!
Sóc jo, que sovint no et veig,
o faig veure que no et veig,
o potser no t’hi vull veure,
o és que potser no tinc prou temps per veure
que sí que hi ets, Jesús!
Curiosament, sovint, tampoc no et veig
quan em sento pletòric,
quan sento que sóc molt bo,
generós i tolerant,
quan em crec autosuficient
i sento que ho tinc tot controlat.
Però tu sí que hi ets, Jesús,
i tant que hi ets!!
Inclús quan tanco els ulls
o miro cap a una altra banda,
tu sí que hi ets, Jesús,
i tant que hi ets!
Tu ets just, Jesús,
i estens la mà a tothom;
en canvi jo em deixo arrossegar
per la vida, per la societat,
per l’opinió dels altres,
i altre cop em repeteixo:
Jesús vine!
Jesús, vine!
Però tu sí que hi ets, Jesús,
i tant que hi ets!
De fet, sempre hi has estat
i sempre hi seràs!
Per això et prego, Jesús,
plançó de Jessè,
que el teu amor broti dintre meu
i que el teu esperit
arreli en el meu cor!
Amén
Jaïr López
