Que s’alegrin el deserti la terra eixuta,que l’estepa exulti i floreixi!Que s’ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d’alegria!Li són donades la glòria del Líban,l’esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.Enrobustiu les mans cansades,afermeu els genolls vacil·lants.Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»
Isaïes 35:1-4.
El profeta Isaïes, ens exhorta i ens parla a tots aquells que “viuen en el desert” o en “temps de desert”. El desert és calor intensa de dia i fred de nit, sequedat i desconcert. ¿És així com s’ha de viure? ¿¿ La vida de l’home, és viure en aquest extrems??
El profeta Isaïes ens parla i ens exhorta a buscar les flors primerenques, el goig, l’alegria i la glòria del Líban. Busquem-lo a recer del nostre Déu, que ell ens dóna aixopluc en la dissort, i ens transmet seguretat i amor. Aquest clam és per tot aquell qui ho ha de menester; en els moments en que la vida nostre trontolla i on es trenca la fal·làcia de la nostre seguretat.
A recer de Déu, tindrem la renovació com a homes i dones que mirem a Déu i renovats per Ell, en el nostre cor i en el nostre cos (afermen els nostres genolls i enfortim les nostres mans per ser propers a Déu nostre Senyor i al proïsme).
És així com tindrem enteniment i il·lusió per viure, perquè tindrem a Déu i la seva justícia, i així tenim la certesa que ell es qui ens salva i ens donar vida.
Preguem:
Gracies Deu nostre
per apropar-te a nosaltres, ajuda’ns a reconèixer-te com el nostre Déu, a reeixir i créixer en el teu amor, fes que busquem el teu aixopluc i ajuda’ns a renovar-nos per mitjà del teu perdó i la teva misericòrdia en aquest temps d’advent. Senyor et preguem que vinguis i ens guiïs cada dia.
Amén
Josep Casanovas (Vespres d’Advent 2016)
