Aquesta setmana ens despertàvem amb la sorpresa del resultat de les eleccions als Estats Units, i després de l’insòlit gir que això obre en política, no solament americana, sinó internacional, les anàlisis sobre el succeït i el per què de tot plegat no han deixat d’inundar les tertúlies, els diaris i les xarxes. I suposo que és normal, que davant la incertesa que ens depara aquest futur ens preguntem, ens preguntem com i per què hem arribat fins aquí.
Però no, no vull parlar de política, vull parlar d’un fenomen que, d’una forma reptadora s’ha presentat, no solament davant d’aquestes eleccions, sinó en el sí de molts contextos sorprenents que estan amarant les notícies internacionals. Perquè si hi ha quelcom que m’ha cridat l’atenció, tant de la victòria de Trump, però també del No al tractat de pau a Colòmbia, és que, davant d’aquestes sorpreses, i en la anàlisis social que s’ha fet, l’interès ha estat en què han fet els evangèlics.
Cosa curiosa, oi? Potser nosaltres, invisibles en mig de la nostra terra, no estem pas massa acostumats a que algú es preocupi per quines són els nostres opcions, potser és molt més normal que això succeeixi en països on el número dels nostres és molt més important; però la realitat és que, no només allà s’està analitzant la posició del cristianisme evangèlic, sinó que també s’està fent aquí. I el més sorprenent de tot és que la conclusió ens porta a admetre que pesa més la doctrina que l’evangeli. Sí, és més important l’oposició a l’avortament, que l’acollida del migrant, té més pes la condemna del matrimoni homosexual que la caritat vers els més necessitats; si hi ha quelcom que ens impulsa és una bona doctrina, amarada d’una profunda dogmàtica, i no la recerca de la justícia social i la dignitat per totes les criatures de Déu.
Sí, segons la anàlisis que la societat fa de les nostres opcions és que estem més preocupats per implantar una determinada moralitat, abans que per les persones que ens envolten. I encara que aquest anàlisi es faci mirant cap a l’altre banda del mar, no hem d’oblidar que el dia que s’adonin que estem aquí, aleshores diran aquests són dels vostres.
És cert, i crec que no hem d’oblidar-ho, que el resultat d’un conjunt no és, en absolut, la suma real de les seves parts, ni tots els cristians han votat Trump, ni totes van estar pel No a Colòmbia, cada persona, per més cristià que sigui, pot decidir davant les opcions que li ofereix la vida; però el cert és que, sigui per vot popular, o per vot electoral, al final hi ha una majoria que escull i que dóna la suma al conjunt. I el cert, és que al final la nostra suma estranya, indigna i crea rebuig; perquè aquells que diuen viure el Regne de Déu, i voler acostar-lo als altres, al final han preferit a aquell que aixeca murs, i també que la guerra no acabi. I és que, al final, algú ens mira, el problema és que no li agrada el que hi veu.
Des de la invisibilitat a la que estem sotmesos a la nostra terra, ens ha estat fàcil de viure sense crítiques, podem fer i decidir, que sembla que a ningú l’importa, el problema que ens hem de plantejar és què veuran el dia que ens mirin, quines són les nostres preocupacions reals, els nostres leiv motiv, que empenyen totes les nostres decisions.
Què és allò primordial que ens obliga a decidir-nos per una alternativa o una altre? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer, perquè aquest primordial serà allò que amari les teves decisions.
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia (Mateu 6, 33).
Pastora Marta López Ballalta
Publicat al butlletí de l’Església Barcelona Centre (carrer Tallers, Barcelona) IEE-EEC
Fotografia de flickr © Xiumeteo
